Repressió franquista

La Repressió franquista i/o republicana.

• Incerta Glòria ( la Guerra Civil )

La Guerra , qualsevol guerra , és bruta per definició. La pel.lícula ensenya una bona mostra d’aquesta bruticia moral i econòmica Assenyala 4 situacions de misèria econòmica i moral  que surten a la pel.lícula. I argumenta el per què d’aquesta miseria.

Econòmica: En el poble viuen moltes persones pobres i a gent que viu al poble que necessiten ajuda se lo demanan a la Carlana, pero encara tenint-ho tot, sempre demana alguna cosa a canvi.

En la pel·lícula esta molt present la falta de menjar i lo que tenen que fer per aconseguir una mica de menjar, com el Juli que ha de robar menjar de la seva pròpia base militar per donar-li a la Pili i al seu fill perquè puguin menjar.

Moral: Quan el fill de Lluís es posa dolent busquen l'antídot pertot arreu però no ho troben, ja que els franquistes els han tallat tot tipus de subministres. Lluís demana a la Carlana que li ajudi, ja que té contactes en l'altre bàndol, i com la Carlana sempre demana alguna cosa a canvi, li demana que mati al seu millor amic i li donaria l'antídot.

Com la Carlana és capaç de manipular a Lluís perquè li faci uns tràmits del seu casament, i quan per fi ho fa separant així la seva amistat amb Juli li deixa tirat.

• Las 13 Rosas ( la repressió dels vencedors sobre els vençuts)

Qui van ser las 13 rosas? Per que las van matar? Quina escena t’ha impactat més de la pel.lícula i per que?

Va ser un grup de noies, la meitat eren de Joventuts Socialistes Unificades. Es deien Carmen Barrero Aguado, Blanca Brisac Vázquez, Pilar Bueno Ibáñez, Julia Conesa Conesa, Adelina García Casillas, Elena Gil Olaya, Virtuts González García, Ana López Gallego, Joaquina López Laffite, Dionisia Manzanero Sales, Victoria Muñoz García, Luisa Rodríguez de la Font i Martina Barroso García

Les van matar per suposadament intentar sabotejar la desfilada de la victòria de Franco.

• Memòria Històrica

Pregunta als avis i als pares si a la vostra familia hi ha hagut algún cas de violencia i/ o repressió durant els temps de la guerra civil o durant el franquisme.

Franco va aconseguir la pau dels cementiris i durant aquesta llarga dictadura hi va haver censura i control absolut sobre el que es podia dir i fer

En quasi totes les famílies hi ha alguna història relacionada amb la repressió, que va ser especialment violenta. Molta gent va ser represaliada, molts van anar a la presó, alguns els van matar sense tenir un judici just….Molts avis van viure una infancia especialmente dura i en molts casos té a veure amb la repressió que es va viure a Espanya durant la dictadura.

Esbrina:

• Què va passar?

En èpoques de guerra, els republicans van matar a l'àvia del meu avi i cojieron seva cadaber i anaven per Cacabelos (el poble del meu avi, a Galícia) ensenyant el cadaver perquè les persones tinguessin por.

• Per què va passar?

Va pasar perquè l'àvia del meu avi tenia una granja i uns republicans van entrar per agafar menjar sense permís, i ella es va imposar i per això la van assassinar. Va ser el primer cadàver de Cacabelos i ho van ensenyar per tot el poble com a mostra que havien de respectar-los.
Quines conseqüències va tenir per a la familia? Quines dificultats van haver d’enfrontar?

No van tenir cap conseqüència, perquè tots treballaven i seguien tenint la granja, però els va donar molta pena i ràbia veure com la mostraven i no acabaven d'entendre perquè la van assassinar.

• I pregunta també als avis si durant el franquisme recorden si a casa seva hi havia por a l’hora de parlar de temes polítics? I per què en tenien?

Parlaven poc, de tant en cunado però molt poc, perquè tenien por que algú els escoltés. Parlaven dels republicans i de la mare del meu avi, i els van tenir moltíssima ràbia i fàstic pel que els van prendre.

·Per acabar, pregunta als pares com recorden que van viure a casa la mort de Franco? Estaven contents? Estaven tristos? I pregunta per que van tenir / viure  aquells sentiments?

El meu pare estava content, perquè porfin s'havia acabat tot això, però al meu avi no li importo gaire, estava content però no massa.